Fuera de tiempo.

Fuera de tiempo neix de l’interès pels processos fotoquímics que van donar origen a la fotografia com a mitjà d’expressió. Tècniques com la cianotípia i el Van Dyke, que la fotografia va anar deixant enrere en el seu camí cap a la immediatesa, tornen aquí a produir imatge.

La sèrie treballa amb allò que també ha quedat fora del seu temps. El que ha perdut la seva funció, el que l’ús ha anat desplaçant, el que ja gairebé ningú no mira. Copiat amb una química que també ha perdut el seu lloc, aquest encontre entre dues obsolescències esdevé una metàfora, i en ella tots dos recuperen alguna cosa. El que s’ha fotografiat torna a ser mirat. El procés torna a produir sentit.

Cada còpia es fa a mà. L’emulsió s’estén amb pinzell sobre el paper, s’exposa, es renta. Les marques queden a la vista, a les vores irregulars, a les textures, a les zones on la química no va arribar. La imatge no amaga com va ser feta, i en aquesta materialitat s’acosta al que mostra, que també porta a la seva superfície les empremtes del temps.

Una mateixa imatge pot aparèixer més d’una vegada, en processos diferents i sobre papers diferents. Cada versió és única, i cap no és la definitiva. La sèrie continua en desenvolupament, com una recerca oberta sobre la materialitat de la fotografia i d’allò que retrata.